2a Marató Vies Verdes

Diumenge 16 de febrer:

Aquest diumenge tocava una de les grans: LA MARATÓ!! Un any després tornava a córrer la distància mítica, però aquest any he arribat en una forma molt diferent a la de l'any passat, després de patir tot el desembre i gener amb la cintilla i quan ja semblava que estava del tot bé en la última tirada de 30 del diumenge passat vaig tenir una petita contractura en el isquio de la cama esquerra, així que anava baix de forma i una mica tocat, tot i això estava decidit a acabar-la i m'he presentat a la sortida on havia quedat amb el Mariano i en Paco. 

Amb la Sònia de Diversport

El dimarts ja havia recollit el dorsal i la bossa del corredor així que vaig poder sortir amb calma, la cursa començava a les 9 i com la sortida quedava bastant a prop de casa vaig anar-hi caminant, eren les 8:15 quan sortia i a dos quarts ja estava deixant la roba a la bossa i col·locant-la a l'autocar que feia de guardarroba mòbil. 

Abans de començar amb dos grans amics, Paco i Mariano

Abans de la sortida van estar parlant una mica amb en Mariano i en Paco i fent-nos les fotos típiques precurses que tant ens agraden, estaven tots tres molt animats i amb ganes de córrer una de les curses més importants de la temporada.

Quasi a punt

En aquesta edició van canviar el lloc de sortida i començava al Passeig José Canalejas, ben a prop del Riu Onyar i fent una mica de ruta per Girona per després començar a córrer per les Vies Verdes fins a Sant Feliu. En Mariano va insistir en posar-nos a primera línia, i allà ens trobàvem quan van fer el tret de sortida. Van començar a córrer i de seguida vaig veure que no podria forçar gaire la màquina durant els 42195 metres perquè la molèstia de la contractura encara em durava.

Principi de la cursa

Després d'un inici ràpid vaig posar un ritme més acord amb el meu estat de forma i vaig anar fent, en Mariano per no variar va sortir com una bala i ja no el vaig tornar a veure fins a la meta, en Paco va sortir darrera meu i quan passaven pel primer km i mig ja em va deixar enrere. Com havia sortit de tant endavant he estat quasi tota la cursa veiem com m'anaven passant corredors, però conscient del meu estat he anat fent al meu ritme sense deixar-me emportar per l'eufòria de la cursa.

Pas per Quart

A poc a poc començo a fer kilòmetres, sobre el km 7 em passa en Xavier Bonastre, amb el qui havien mantingut una conversa sobre el temps que faria via Twitter, i li comento que finalment en Molina tenia raó i no ens plouria. Arribem al primer avituallament a Llambilles on agafo aigua i un got de Powerade.

Tot i que  el dia que havia començat ideal per a mi, ennuvolat i amb una temperatura fresqueta,  sobre les 10 quan ja arribava a Cassà s'ha anat aclarint i ha començat a lluir el sol. Per si no ho sabeu jo treballo a Cassà i ha estat una petita injecció de moral passar per la població on cada dia passo tantes hores, hem entrat per la zona del polígon fins a l'institut i després hem passat per darrera de l'escola on treballo, i on molts dies surto a córrer al migdia. Pels carrers de Cassà he trobat algunes mares que feien de voluntàries, alguns alumnes i en Quim Massa que no es perd cap ocasió per fer de voluntari. 

Sortint de Cassa hem encarat cap a Llagostera, aquest tros el podria fer amb els ulls tancats de les vegades que l'he fet. En aquests moments de la cursa encara estava força bé i he gaudit d'una manera especial aquest 5 km, poc a poc he arribat fins a Llagostera on he tingut el pitjor moment de la cursa, i no per mi sinó perquè m'he trobat en Paco al km 19, m'ha estranyat veure'l aturat i li he preguntat que li passava, m'ha contestat que estava marejat i li he dit si volia que em quedés amb ell, però m'ha dit que seguís, una noia li oferia un gel però ha contestat que ja s'havia pres un. Durant un parell de kilòmetres he anat pensant si es trobaria bé i m'he amoïnat. Finalment he decidit pensar en la cursa  i cap el km 22 ja m'he començat a notar que la falta d'entrenament m'estava passant factura, així que he hagut de baixar una mica més el ritme i córrer una mica més lent.

Pas per Llagostera, encara amb forces

A partir del km 25 la cursa se m'ha fet força dura i he començat a tirar de cor i cap per poder seguir a un ritme "decent", en aquests kilòmetres ja han deixat d'avançar-me corredors i he anat atrapant alguns dels que m'havien passat al principi, la calor m'ha fet agafar molta set i als avituallaments agafava aigua i powerade, tot i que hi ha un avituallament cada 5 km. La poca gent que hi ha  fa que del 30 al 40 es faci bastant dura ja que vas corrents molta estona sol i a més a més veus passar gent que ni sap que hi ha la marató, en bicicleta, famílies passejant etc, alguns t'animen i altres et miren com dient "què fa aquest penjat amb dorsal per aquí?". 

Com deia els últims 12 km han estat molt durs i a més a més m'han entrat algunes pedretes a les banves, però he pensat que si parava i me les treia no seria capaç de tornar a començar un altre cop, així que he decidit seguir tot i que molestaven una mica (al final he tingut 3 butllofes al peu dret). 

A Castell d'Aro, sense forces però animat!

Sobre el km 40 m'he animat pensant que ja quedaven només 2 km i he anat força bé, tot i la pujadeta final, que tot i no ser res quan portes aquesta pallissa al cos sembla l'Everest, abans d'encarar l'últim km he agafat una mica d'aigua i hem fet la baixada cap el port, el principi de la baixada és basant fort i les cames fan figa però veure la meta tant a prop et fa agafar ànims i accelerar una mica el ritme, fruït de l'eufòria xoco la ma amb un altre finisher i em doblego una mica el turmell, el cos no està per massa floritures i em  torno a concentrar en la cursa, poc a poc m'acosto a la línia de meta i passo entre les tanques amb la gent fent un passadís i animant-te a recórrer els últims metres en olor de multitud ;). Torno a sentir l'emoció  d'acabar la marató per segona vegada, és una sensació d'alegria que et deixa com en un núvol i que es difícil de descriure per escrit.

FELIÇ!

Dedicatòria per en Pau!

Amb un gran corredor com és en Xavier Bonastre

Paco ets molt gran!

A la meta em trobo amb el Mariano i en Paco, els saludo i quasi m'oblido de recollir la meva medalla! La vaig agafar i em faig les fotos de meta, ben content! a la meta també hi ha la Lídia, la Sònia, la Pat, la Vero, en Fernando... Dubten si dutxar-nos o no però quan veiem la cua que hi ha passem i ens anem a fer una cervesa per celebrar-ho.

De celebració

Esperant la cervesa ;)

Video resum:

En Paco  finalment s'havia retirat a Llagostera i en Manel que feia la mitja l'havia apropat fins a Sant Feliu, en Mariano no ha pogut mantenir el bon ritme que portava durant els primers 17 km i ha hagut d'afluixar una mica i ha acabat en 3:40 i jo , amb un ritme de 5'32'' el km he pogut acabar la marató per sota de les 4 hores, en un temps de 3:53:48, i tot i ser 22 minuts més que l'any passat estic molt content. 

Valoració de la cursa: cursa de 10, organització, avituallaments, voluntaris, recorregut, tot m'ha agradat molt, el proper any hi tornem!

Medalla FINISHER i dessuadora