Bé tornant al dissabte, en Mariano, a qui li vaig donar un dels dorsals, em va passar a recollir a les 4 de la tarda i ens van anar cap a la fira del corredor a recollir els dorsals i visitar-la. Després d'una horeta de viatge, entretingut parlant de curses i propers projectes, van aparcar a un pàrking molt a prop de la Plaça Espanya i ens van anar a recollir els dorsals. Com era ja dissabte a les 5 quasi no hi havia cua a la recollida i en un parell de minuts ja tenien els nostres dorsals a les mans. Com que volia sortir amb el Mariano i tenia un dorsal amb sortida 5, és a dir a l'últim, el que diria el calaix del peix. Vam anar a incidències i en menys de 30 segons ja m'havien canviat el calaix.
 |
| Recollida dorsal, sense cap cua, era dissabte a les 17 |
VISITA A LA FIRA:
La Fira del corredor és espectacular, plena d'expositors i novetats, van estar mirant tot el que van poder i, com no ;), apuntant-nos a diferents sorteigs que hi havia. A l'estand de Isostar em van obsequiar amb un pot Hidrate Perform de Taronja. També vam aprofitar l'oferta de Runners World que per 10 euros et donaven , una samarreta, uns mitjos Compresport, la guia del corredor i la subscripció a 5 números, gran oferta ! També van fer alguna compra, ens va agradar la samarreta de Evasion Running i ens van quedar una de record.
 |
| Compres i obsequis |
Dels diferents expositors, a més a més de les marques esportives hi havia molts organitzadors de curses, van aprofitar per visitar els nostres amics de Diversport, la Sonia i en Jordi, i fer-nos alguna foto també amb ells.
Cap a les 8 van sortir de la fira i ens van anar a prendre unes cerveses i mirar una mica el futbol.
 |
| Estan Diversport |
Després van preparar una mica de sopar i van preparar el material pel dia següent. Cap a les 11 ens van anar a dormir ja que volien matinar bastant per arribar ben aviat a la sortida i no patir cap contratemps, així que van posar els despertadors a les 5:30.
Durant la nit em vaig despertar un parell de vegades , ales 3:30 i les 4:30, suposo que una mica de nervis o que no em fiava del mòbil. Finalment a les 5:30 va sonar i ens vam llevar.
DIUMENGE:
Ens llevem animats i esmorzem, preparem tot el material que necessitarem per la cursa i cap a Plaça Espanya en metro, avui ni parlar-ne d'agafar el cotxe! Arribem i encara hi ha poca gent , ens fem unes fotos en el km 42 que és el nostre objectiu, no cal ni dir-ho. Poc a poc va arribant més gent. Jo havia quedat per la foto dels Red Runners, així que ens apropem a la Torre Veneciana i començo a veure molts amics, en Manel, en Sami, en Dani, en Jose etc... A les 8 ens fem la foto "oficial" i després cadascú a preparar-se per la cursa.
 |
| Els Red Runners |
Ens apropem cap a l'entrada del Pavelló per deixar la bossa, al principi hi ha una mica de cua perquè només hi ha una entrada per accedir-hi, però una vegada superada l'entrega és molt ràpida ja que hi ha moltes files per deixar les bosses, numerades i ordenades perquè no hi hagi cap problema.
 |
| L'objectiu final |
Després de deixar les bosses anem al lavao i a escalfar una mica per la zona de la Font, aprofitem per saludar a unes amigues del Mariano i fer-nos alguna foto més. Ara l'ambient és ja espectacular i hi ha milers de corredors. Decidim anar cap al nostre calaix i allà ens trobem amb el Manel i en Sami que tenen previst baixar de 3:30. Esperem que donin la sortida, són moments de molta emoció , l gentada ja està col·locada als seus calaixos i tota l'Avinguda Maria Cristina és una riuada de corredors. Fem més fotos d'aquest moment i ens desitgem sort entre els 4.
 |
| Espectacular, imatge des de la sortida |
 |
| Amb grans companys, Mariano, Manel i Sami |
Sentim la primera sortida, la dels atletes en cadires de rodes, poc després la dels PRO , ja queda poc per la nostra, la música ens fa sentir més emocionats, poc a poc ens apropem caminant cap a la línia de sortida i passat uns 5 minuts de la sortida oficial comencem a córrer. Això ja comença penso i poso el meu corno en marxa i començo a córrer, al principi baix molt còmode, sense gairebé cap molèstia, després de tants mesos tenint-les. En Mariano com és habitual en ell surt disparat i ja no el torno a veure fins a la Meridiana,, en Manel i en Sami surten al seu ritme previst, tos dos junts, i els segueixo amb la vista els primers 3 kilòmetres. Jo vaig sol, al meu ritme gaudint d'aquests primers kilòmetres, a un ritme que no em cremi massa aviat. Ben bé no sabia quin ritme marcar-me i penso en fer 3:45 aproximadament, una mica més ràpid que la Marató de les Vies Verdes que havia corregut el mes passat.
Pujant cap el Camp del Barça veig davant meu l'Alfredo (company de la Trailwalker i un gran corredor), el crido i anem junts un parell de kilòmetres, parlem de la família, de la nostra quedada que tenim pendent, també em comenta que bé a la Marató acompanyant a un col·lega del seu club d'atletisme.
Em torno a quedar sol i vaig avançant a un bon ritme, arribo als 10 km a un temps de 51 minuts, dintre del marge per fer la marca proposta. Segueixo sense molèsties i un bon ritme fins el km 15, em prenc el primer gel que tenia previst de 4 i començo a notar molèsties al dit i a la ferida que tenia de la mitja de Banyoles de feia dues setmanes. No entenc gaire les molèsties als dis ja que no havia canviat ni mitjons ni bambes però em duren tota la cursa. Malgrat tot segueixo al mateix bon ritme. Al passeig de Gràcia em passen els Pacers de 3:30 però ni intento seguir-los, ja que sé que no és el meu ritme i no vull petar abans d'hora.
Poc a poc vaig arribant a la Meridiana, la gent anima molt i encara són carrers amb bastant ombra, quan arribo a la Meridiana em creuo amb el Mariano que va un bon ritme, poc després veig en Manel que va sol, m'estranya no veure en Sami ja que tenien previst fer-la tos dos junts. Segueixo avançant gent, aquest tram el faig ja més lentament però arribo a la mitja en 1:51 i força bé (excepte les molèsties dels dits). Al acabar Meridiana fem un gir on s'estreta bastant i la gent la tens pràcticament a sobre, tothom anima i criden el teu nom, és un dels moments en que gairebé et sents un professional amb tants de crits d'ànim.
Poc després m'apropo al km 23'5, on em vaig retirar l'any passat, reconec que quan el passo se'm posen els pels de punt i m'emociono més que en el moment de l'arribada. Començo una cursa nova a partir d'aquest moment, tant perquè no havia fet aquesta part del circuït com perquè començo a tenir moltes molèsties al ronyons, a partir del km 25 la cursa se'm em fa molt dura, la calor ja és molt bèstia i tot i que bec a cada avituallament i em tiro aigua per sobre no puc córrer gaire depressa (també s'ha d'afegir la falta de kilometratge que tenia de preparació).
En el kilòmetre 25 em prenc el segon gel des d'aquest kilòmetre fins al 30 estic amb molèsties als ronyons, intento córrer a un ritme més ràpid però ja vaig en mode "walking dead", m'aturo al km 30 a fer un riu però res, ni una gota, així que segueixo corrents amb les molèsties i passant moltíssima calor. Començo a veure a molta gent amb molèsties. és un tram on el sol pica molt, ja que no hi cap ombra i passem al costat del mar, pel costat de la ronda Litoral. Hi ha una dutxa per on passo i em refresco però no dura gaire. Quan pujo Marina, el kilòmetre 35 em prenc el 3r gel i en aquell moment en passen els Pacers de 3:45, intento seguir-los i posar-me al seu ritme, però noto que realment no puc, en aquest instant deixo de mirar el crono i em limito a intentar arriba a la meta, la marca que faci em deixa d'importar.
 |
| Moment TOP! |
Cap el kilòmetre 37 em trobo en Roberto (un altre company de la Trailwalker) , està despistat i quasi no em veu, li crido, en un atac d'eufòria i crec que allà deixo la poca força que em quedava, fins i tot corro uns metres cap enrere, el moment TOP deixa pas un altre cop al cansament i segueixo avançant poc a poc, ara si que es veu a molts corredors amb molèsties, rampes, coixos, alguns s'estiren al terra i el públic els aixequen les cames.
 |
| Enrera jaja! |
Tots seguim cap endavant amb les poques forces que ens queden, passat Colom penso, va ja només queden un parell de kilòmetres, però quin parell, la pujadeta al Paral·lel (el di abans en Mariano i jo reien del poc desnivell que té i la mala fama, ara entenc aquesta fama). Els dos últims kilòmetres són realment durs, la gent anima sense para, cosa que s'agraeix molt, continuo avançant tocats i els que van una mica millor que jo m'avancen. Veig les dues torres i ja només penso en arribar, en posar-me la medalla al coll i ser finisher de la Marató de Barcelona. Encaro la recta final de Maria Cristina, m'al·lucino una mica i intento accelerar, només fer l'intent el femoral se'n contrau i torno a posar el ritme normal, aixeco els braços quan m'apropo a la meta i sento que la Sònia em crida, em fa unes fotos a l'arribada, i passo la meta, OBJECTIU ACONSEGUIT, he trigat 4 hores 3 minuts i 13 segons en fer-ho però finalment sóc finisher de la Marató, la meva tercera marató !
 |
| Arribada! |
 |
| Feliç! |
 |
| Repte aconseguit |
Camino cap a les begudes, i busco on donen les medalles, també busco en Mariano , el trobo al final de la recta que m'està esperant, ell finalment ha fet 3:42, bon temps però em comenta que també ha patit molt l'últim tram.
Anem a busca les medalles i a buscar les bosses, aprofitem per fer-nos algunes fotos més. Esperem alguns coneguts i trobem a la Vero i en Nando que ens han vingut a veure, grans companys !
 |
| La medalla! |
Després de canviar-nos i estar una estona per la zona de meta tornem a agafar el metro i direcció cap a casa, dinem uns entrepans al "xino" i després de la dutxa , cap a Girona, un cap de setmana inoblidable!
 |
| Recorregut i ritme |
Valoració de la cursa: Organització de 10, els voluntaris molt ben organitzats, punts d'avituallament molt abundant i sense faltar de res, el recorregut perfecte tot i la calor que va fer. L'entrega de dorsals, bosses etc super ben organitzats per tota la gent que hi havia, jo no vaig fer gairebé ni cua. El preu , tot i que jo no vaig pagar, el trobo una mica car, sobretot el tram final de 83 euros, però ningú està obligat anar-hi. La bossa del corredor es limita a una samarreta, que jo trobo bastant lletja i amb poc disseny. La meva valoració és de 9'5. Tornaré a fer-la sempre que no hagi de pagar, que són temps de crisi ;)
No hay comentarios:
Publicar un comentario