7a Cursa Solidària Bombers Girona

Diumenge 30 de març:

Cinquena cursa que he fet al mes de març, ha estat un mes molt actiu i en el que he aconseguit anar deixant enrere moltes molèsties tot i haver fet la Marató de Barcelona el dia 16. Aquesta era la meva tercera participació en aquesta prova en la que m'agrada molt competir per dos motius, està a prop de casa i és solidaria, ja que dediquen el 50% dels beneficis a projectes de l'àmbit educatiu de Càritas Girona i l'altre 50% dels beneficis a l'associació Confiança Solidaria Girona. També fan una recaptació d'aliments destinada a l'associació Confiança Solidaria Girona.

Amb dos cracks! Mariano i Paco

Com corria ben a prop de casa no he matinat gaire, cosa que m'ha anat bé amb el canvi horari, de fet he arribat quan quedaven 20 minuts per començar i ja estaven fent les proves infantils. Era un dia amb pluja i amb una temperatura força fresca, és a dir un dia ideal per córrer, al menys per a mi.  He aparcat molt a prop del parc de Bombers i he trobat en Paco i en Mariano que ja havien arribat feia estona, també  he desvirtualitzat l'Ernest amb el que havien parlat moltes vegades pel Twitter. També he trobat alguna companya de feina i altres coneguts com la Red Runner Aintzane.

.

He dit que era la cursa dels bombers??

La cursa ha començat a les 10, és una sortida una mica complicada ja que només començar es gira a l'esquerra, després del gir enfilem cap a Vilablareix passant per sota de l'autopista, és un tros d'asfalt fins cap el km 3 ja hem entrat en el camí de terra i hem passat per algun rierol, saltant de piló en piló per no mullar-nos els peus. La pujada a Sant Roc m'ha fet disminuir el ritme que portava bastant bo fins aquell moment, tot i això no he deixat de córrer fins a dalt de tot, sempre que veig aquell prat d'herba penso, ara la cursa ja entra en la part fàcil. Després d'agafar l'aigua que venia molt de gust ,tot i que no ha deixar de caure una pluja fina en tota la cursa, hem començat la baixada he accelerat el ritme novament, però sense anar a tope perquè la carretera molla no em donava molta confiança. 

Recta final

Poc a poc ens hem anant apropant cap a Girona de nou i hem tornat a passar pel mateix camí que a l'anada, quan he arribat a la recta final l'Aintzane m'ha animat i he accelerat una mica més, a la meta m'esperaven en Paco i en Mariano que ja havien acabat feia estona (corren massa aquests dos!!!). Poc després de mi ha arribat l'Ernest i hem aprofitat per fer-nos alguna foto. 

Amb l'Ernest

Després de la foto hem anat a la cua per agafar la botifarra ben calentona i una mica de beguda, que hem de recuperar forces després de l'esforç ;) Quan hem acabat les botis hem anat a canviar-nos i he aprofitat per acomiadar-me de l'Aintzane que encara seguia animant els últims corredors de la cursa.

Selfie amb el buff de la cursa

Valoració de la cursa: és una cursa amb un circuït molt divertit, ja que hi ha de tot, asfalt, terra, una mica de pujada (no molta), baixada.. L'organització com cada any impecable, tots els encreuaments controlats per bombers voluntaris o policia local. L'avituallament a la meitat de la cursa coincideix amb el final de la pujada, el que va molt bé, i l'avituallament final amb botifarra inclosa perfecte. Aquest any han canviat la samarreta per un buff, suposo que per poder recaptar més diners pels donatius, res en contra d'aquesta mesura. En definitiva l'any vinent hi tornaré per fer la meva quarta participació.

Recorregut i ritme

Fiploa amb la classificació final